La llegenda del Wakarla

Imatge

St Mary Peak, Wilpena Pound – Judy Elliott Maddison

Heus aquí una llegenda Adnyamathanha (el poble indígena dels Flinders Ranges) del temps de la creació:

Vet aquí una vegada que al principi de tot, hi havia una garsa que es deia Urrakurli i un corb que es deia Wakarla. Tots dos tenien les plomes blanques i visitaven sovint el seu oncle, l’àguila Wildu. Compartien el menjar, cantaven Read more…

Anuncis

ELS CAMELLERS D’AUSTRÀLIA

Camellers 1890

A mitjans segle dinou es van posar en marxa vàries expedicions cap a l’interior australià. Els colons europeus no tenien la preparació física o estratègica per obrir-se pas en el gran interior desconegut i a part del suport que curiosament van rebre per part d’alguns australians indígenes, es van ajudar de personal “qualificat”. Feia falta gent que conegués les condicions rudes de vida del desert i que estes habituada a transportar grans quantitats de material amb l’ajuda d’animals. Fou així com els primers camellers van arribar a la costa sud-australiana al 1838. Inicialment eren Read more…

SAMSON and DELILAH, LA REALITAT DEL DESERT FETA POESIA

SAMSON & DELILAH, de Warwick Thornton 2009

La pols vermella i les mosques es respiren des del saló de casa. El vent  xiula i fa parlar als personatges. La història d’aquests dos joves aborígens és  colpidora, realista, i alhora està explicada amb senzillesa i embolcallada per  la poesia més fina.

Se m’acut que la millor manera d’introduir-vos a la realitat del desert australià i de gran part de la seva població aborigen és amb “Samson & Delilah”, una pel·lícula meravellosa escrita i dirigida per Warwick Thornton (veure més avall) al 2009.

La vida a les comunitats del desert australià passen entre insectes i calor en la rutina més angoixant, i és aquí que en Samson i la Delilah (veure més avall) lluiten a diari per sobreviure a la monotonia del desert, com ho fan tantes altres persones del grup Warlpiri[1]. Ja no viuen com aleshores en el temps del somni o tjukurrpa[2], ara ja no tenen la necessitat de sortir per caçar o recol·lectar menjar, simplement es desplacen al supermercat més proper i compren el que els fa falta. Les tasques que abans podien durar tota un jornada o fins i tot dies ara s’han vist dramàticament substituïdes per una rutina mancada de sentit que els envolta dia si dia també. Read more…

L’ARRIBADA

L'arribada, pintura aborigen sobre roca

TERRA NULLIUS (Terra de ningú)

A  principis del segle XVII els nabius europeus van  atracar a les costes australianes. Eren colons amb ànsies de terra, de béns naturals i poder. Sembla ser que els  holandesos van ser els primers en arribar però no els va fer massa el pes el que hi van trobar.  El 1606 Willem Jansz i la seva tripulació van desembarcar a la costa occidental de la York Peninsula. Al no veure-hi massa res d’interès : “ res de profit, tant sols gent pobre i nua, ocupant les platges, sense  arròs ni massa fruits”, els holandesos van continuar  investigant durant una trentena d’anys les costes nord, oest , sud i est del continent. El van batejar amb el nom de Nova Holanda. El 1688 William Dampier va ser el primer anglès en tirar l’àncora a la costa oest australiana. Va descriure els habitants originaris d’aquella terra com “Els éssers més miserables del món”. Més endavant, per encàrrec de la corona Britànica, James Cook es va embarcar per trobar la gran Terra del Sud. Així és com va copsar amb Nova Zelanda, i va seguir fins a arribar al Continent Australià. Va desembarcar a Warang, actual Sydney,  i va prendre possessió de la costa est australiana – que va batejar com a New South Wales –  en nom del rei George III, el 20 d’agost del 1770. Impressionat per la gran varietat de plantes expedientades pels botànics de l’expedició,  va batejar la platja on van atracar amb el nom de “Botany Bay”.

“Sens dubte, certs veuen en ells els éssers més miserables de la terra, però en realitat són molt més feliços que nosaltres els Europeus. Ignorant les comoditats de les quals tant depenem a Europa, sembla que s’alegrin de no conèixer-ne la utilitat […]res del que els donem sembla tenir cap valor per a ells i rebutgen de cedir cap de les seves possessions en intercanvi d’allò que els puguem oferir.” La opinió més aviat favorable del Capità Cook no va ser compartida per part dels altres membres de la tripulació i exploradors que Read more…

BOGERIA ZARA A AUSTRÀLIA

Obertura del Zara a Sydney el 20 d'Abril passat

Quan el primer Zara a Austràlia estava a punt d’obrir les seves portes a Sydney el mes d’abril, la primera persona va arribar a les 3 del matí per fer cua, i durant tot el dia hi va haver unes 1000 persones esperant tanda per l’obertura del magatzem. Un cop van obrir les portes es va vendre el 80% de l’estoc en tan sols 5 minuts!

Sembla ser que una de les raons per la qual s’ha tardat tant en obrir aquest tipus de magatzem a les antípodes és pel canvi d’estacions respecte de les de l’hemisferi nord. El primer país en tenir un Zara amb èxit ha estat Brazil, i com a conseqüència de la bona rebuda ara li ha tocat a Austràlia. La segona ciutat a tenir-ne un serà, com era d’esperar, Melbourne. I és que Sydney es podria comparar a la germana popular de l’institut, i Melbourne a la intel•lectual. Primer han volgut provar amb la bonica a veure si li feia peça, i al tenir una resposta de SÍ rotund, s’han embrancat amb l’altra. Em pregunto si la rebuda a Melbourne serà tant exitosa com a Sydney i si les noies canviaran el look anys 50 per l’aspecte de Barcelona. I en cas que així sigui, quines seran les següents ciutats a fer cua? Brisbane? Perth? Darwin? I potser en últim lloc Adelaide?

El cas és que a Austràlia és fàcil trobar roba a molt bon preu als supermercats però evidentment “l’estil” propi de Zara o Mango queda lluny, i la roba amb una mica més de classe resulta cara. De fet passa quasi el mateix amb la roba d’esport, amb la diferència que ni se’n troba al súpers i un ha de desembutxacar una fortuna per comprar-se una motxilla, a menys de donar un volt per magatzems amb objectes varis on se sol fer grans rebaixes. I jo em pregunto, com pot ser que en un país amb tantes possibilitats d’activitats d’oci i esport com és Austràlia no hi hagi magatzems de l’estil del Decathlon?

Els managers del magatzem de Melbourne analitzaran les ventes diàriament per tal de demanar l’estoc dues vegades a la setmana que arribarà d’Espanya en 48 hores. L’encarregat del departament de comunicacions de Zara, Jesús Echevarria ha dit que el blanc i negre, el gris metàl•lic i colors vistosos com el fuxia o el verd dominaran en el magatzem de Melbourne, i també s’hi podran trobar un munt d’abrics, jaquetes de pell, americanes, gènere de punt, i minifaldilles.

TESTIMONIS AUSTRALIANS – 05 JUDY KELLY (Australiana de West Australia. Actualment viu a l’Aboriginal Tent Embassy)

JUDY KELLY, davant l'Aboriginal Tent Embassy, Canberra

–          Quant de temps portes aquí??

–          Un parell de mesos. A veure si aguanto uns quants mesos més.

–          I hi estàs bé?

–          Sí, tinc el foc. La gent em porta fusta.

–          I teniu aigua corrent?

–          Sí, i tenim pensat de posar unes plaques solars. Això estaria molt bé. Jo sóc de Geraldton, Western Australia, però ara ja un temps que volto i em reuneixo amb altres activistes. Ara sóc aquí per mantenir aquest lloc en vida. És molt important per tal que la gent sàpiga la història. La gent ha de saber el que ha passat.

–          He llegit que el govern Australià dona 1000 dòlars mensuals a qualsevol persona que sigui aborigen.

–          Això no és veritat! – fa un gest amb la mà assenyalant-se -. Potser als que van tancar en reserves però a mi no em donen pas res. I això que jo també formo part de la generació robada. Però a mi com que em va adoptar una família no dec tenir dret a aquests diners.

–          Ah sí? Formes part de la Generació robada?

–          Sí, em van separar de ma mare de ben petita i no la vaig retrobar fins que vaig tenir 21 anys.

–          No cal que en parlis si no vols.

–          No, no en vull parlar gaire, però així està bé.

TESTIMONIS AUSTRALIANS – 04 MARTIN (Macedoni afincat a Canberra des de fa un parell d’anys)

–          Ara fa poc vaig ser al nord est, a Queensland. Vaig fer submarinisme al Great Barrier Reef. Llavors vaig anar a una Comunitat Aborigen, diuen que és una de les que està millor..

–          Com es diu?

–          No ho sé.. Imagina’t si estan bé, allò està ple de merda. Porqueria per tot arreu! I quant de temps t’hi penses passar allà a Yuendumu?

–          3 o 4 mesos

–          Et dono 3 setmanes, a veure si aguantes! Ja!

*Al cap d’una estona de parlar admet no saber res del tema

%d bloggers like this: