Imatge

St Mary Peak, Wilpena Pound – Judy Elliott Maddison

Heus aquí una llegenda Adnyamathanha (el poble indígena dels Flinders Ranges) del temps de la creació:

Vet aquí una vegada que al principi de tot, hi havia una garsa que es deia Urrakurli i un corb que es deia Wakarla. Tots dos tenien les plomes blanques i visitaven sovint el seu oncle, l’àguila Wildu. Compartien el menjar, cantaven cançons i s’explicaven històries, però un bon dia van parar d’anar-lo a veure.

Al cap dels dies en Wildu estava tant preocupat que va anar a fer un volt aviam si els veia. Els va trobar tots dos jugant i rient després d’haver-se cruspit un bon àpat. En Wildu els va encarar i els va demanar perquè ja no l’anaven a veure i com era que ja no compartien el seu menjar amb ell. Els dos joves li van contestar descaradament que no els feia falta visitar-lo i que a més no volien compartir més els seus àpats ja que ell no feia res per aconseguir el menjar. Ell, tot trist i enfadat va tornar a dalt la muntanya i va passar tres dies dins la seva cova pensant com podia castigar els seus nevots.

Finalment va decidir que havia de matar tots els seus nevots i nevodes per evitar que el traíssin més endevant igual com havien fet en Wakarla i la Urrakurli. Va organitzar una gran festa i hi va convidar tothom. El primer en arribar va ser en Wakarla i el seu oncle li va dir que anés ben endins, que allà hi havia deixat la millor part del festí. La resta va anar venint i l’última en arribar va ser la Urrakurli. Un cop tots van ser a dins, en Wildu va fer una pila de troncs i hi va calar foc. El primer en notar el fum va ser el Kookaburra que estava amb el Yurlu, el Martí Pescador. Van avisar els demés i els lloros van ser els primers en fugir. La Urrakurli va sentir els crits del Kookaburra li va donar temps d’avisar al seu cosí el Wakarla. Com estava a mig camí el fum li va tenyir algunes plomes de negre però va poder salvar ls resta. En Wakarla va fugir de dins la cova tant bon punt va sentir la seva cosina però va quedar tenyit del tot ja que estava al fons de la cova.

Per sort no van prendre mal però l’ensurt els va deixar dèbils i espantats i es van quedar a la surtida de la cova plorant. De cop van veure el seu oncle Wildu volant ben alt i en Wakarla li va dir a la Urrakurli que haurien de volar amunt i demanar-li perdó per haver sigut tant descarats dies enrere per cruspir-se tot el menjar i no compartir-lo amb ell. Van emprendre el vol amunt, però en Wildu estava tant enfadat que cada vegada que els seus nevots se li acostaven ell volava més amunt.

És així com encara avui es pot veure en Wakarla el corb i Urrakurli la garsa volant rere en Wildu l’àguila. Li volen demanar perdó per no haver volgut compartir el menjar que era de tots.

Anuncis