Camellers 1890

A mitjans segle dinou es van posar en marxa vàries expedicions cap a l’interior australià. Els colons europeus no tenien la preparació física o estratègica per obrir-se pas en el gran interior desconegut i a part del suport que curiosament van rebre per part d’alguns australians indígenes, es van ajudar de personal “qualificat”. Feia falta gent que conegués les condicions rudes de vida del desert i que estes habituada a transportar grans quantitats de material amb l’ajuda d’animals. Fou així com els primers camellers van arribar a la costa sud-australiana al 1838. Inicialment eren afganesos i més endavant van arribar persones del Paquistàn i de l’Imperi Otomà. Tot ells van representar un punt clau en la història de la colonització europea del continent australià.

En aquella època es treballava en la construcció de la línia de tren i de telègraf que unia Adelaide amb Darwin; en la construcció de la tanca a la frontera entre l’Austràlia Meridional i l’estat de Queensland; en la línia de tren que unia Adelaide i Port Augusta amb Kalgoorlie – població en plena efervescència de la febre d’or australiana –, i en la tanca de conills a l’oest d’Austràlia. Els camellers van ser també vitals per tirar endavant la indústria de la llana i les mines.

Nens aborígens i afganesos amb una dona aborigen i una dona europea. Marree 1910

A Marree, al nord dels Flinders Ranges, hi havia una concentració tant alta d’afganesos que es coneixia com a Little Asia. Aquella població va esdevenir el centre pel transport que marxava amb regularitat cap a les rutes de Birdsville, Oodnadatta i Strzlecki, cap a Broken Hill, el Territori del nord i les planes de l’oest australià.

No obstant la feinada que aquella gent va fer per als europeus, no se’ls va tractar amb la deferència merescuda i, igualment com els habitants originaris del continent, allà on els afganesos i companyia s’establien, ho feien en una part aïllada del poble. Com a conseqüència moltes poblacions estaven constituïdes de tres parts: una per als europeus, una altra per als afganesos i una tercera per al aborígens. Les seves àrees es coneixien com a Afghan o Ghan town. Si bé hi havia contacte entre els dos grups marginats, no n’hi havia quasi cap amb els europeus, els privilegiats de la història.

Camellers preparant-se per la marxa. Wilcannia. Principis s.XX

El cas és que com avui dia, l’arribada en massa d’una comunitat crea desconfiança entre la població local, sobretot si són persones amb costums i una religió diferent i desconeguda.  Posem per cas que la població local eren els europeus (ja que els aborígens en la majoria dels casos no eren considerats com a  persones). No desitjaven la presència dels camellers. Mentre els van necessitar els toleraven però tant bon punt aquests van seguir arribant a les costes australianes amb afany de negoci, les opinions entre la població local es va endurir i els nouvinguts van patir tot sovint una rebuda molt hostil.

Molts camellers eren solters i els que eren casats, havien deixat les seves dones al seu país d’origen i un cop a Austràlia es van ajuntar i fins i tot casar amb dones aborígens. És així com actualment molta gent aborigen de l’Austràlia meridional té ascendència afganesa o dels orígens del altres camellers i molts d’ells tenen els ulls blaus o verds característics dels pobles caucàsics.

Cap a principis del segle vint, els camellers ja havien fet bona part de la feina per la qual se’ls havia de menester i la població local europea els tractava amb tanta hostilitat que molts d’aquests van tornar al seu país i la forta immigració per part d’aquests pobles va cessar.

Avui dia es troben molts vestigis del pas dels camellers per Austràlia: les palmeres de dàtils a Alice Springs, els cementiris de Broken Hill, Marree, Coolgardie, etc, les mesquites… Arreu del país se celebren carreres de camells i en molts indrets de l’interior es pot fer rutes amb camells o torbar-los pasturant al seu aire en llibertat. El tren que uneix Adelaide amb Darwin porta com a nom el Ghan en honor a la gent que va dedicar tants anys en la construcció de la línia ferroviària perquè el tren pogués circular.

Anuncis