L'arribada, pintura aborigen sobre roca

TERRA NULLIUS (Terra de ningú)

A  principis del segle XVII els nabius europeus van  atracar a les costes australianes. Eren colons amb ànsies de terra, de béns naturals i poder. Sembla ser que els  holandesos van ser els primers en arribar però no els va fer massa el pes el que hi van trobar.  El 1606 Willem Jansz i la seva tripulació van desembarcar a la costa occidental de la York Peninsula. Al no veure-hi massa res d’interès : “ res de profit, tant sols gent pobre i nua, ocupant les platges, sense  arròs ni massa fruits”, els holandesos van continuar  investigant durant una trentena d’anys les costes nord, oest , sud i est del continent. El van batejar amb el nom de Nova Holanda. El 1688 William Dampier va ser el primer anglès en tirar l’àncora a la costa oest australiana. Va descriure els habitants originaris d’aquella terra com “Els éssers més miserables del món”. Més endavant, per encàrrec de la corona Britànica, James Cook es va embarcar per trobar la gran Terra del Sud. Així és com va copsar amb Nova Zelanda, i va seguir fins a arribar al Continent Australià. Va desembarcar a Warang, actual Sydney,  i va prendre possessió de la costa est australiana – que va batejar com a New South Wales –  en nom del rei George III, el 20 d’agost del 1770. Impressionat per la gran varietat de plantes expedientades pels botànics de l’expedició,  va batejar la platja on van atracar amb el nom de “Botany Bay”.

“Sens dubte, certs veuen en ells els éssers més miserables de la terra, però en realitat són molt més feliços que nosaltres els Europeus. Ignorant les comoditats de les quals tant depenem a Europa, sembla que s’alegrin de no conèixer-ne la utilitat […]res del que els donem sembla tenir cap valor per a ells i rebutgen de cedir cap de les seves possessions en intercanvi d’allò que els puguem oferir.” La opinió més aviat favorable del Capità Cook no va ser compartida per part dels altres membres de la tripulació i exploradors que van desembarcar amb ell o just després. Hi ha molta confusió al respecte. Existeixen dibuixos i pintures d’aquesta època que descriuen la relació entre els nadius i el colons  com a harmoniosa. Se’ls veu ballant junts donant-se de la mà. De totes maneres està clar, que la gran majoria de documents escrits mostra el disgust i desencant que provoca el poble aborigen als colons a la seva arribada al continent australià.

Els colons van arribar a Austràlia a finals del segle XVIII, època de molta parafernàlia, moment en què es donava molta importància a la vida en societat i els modals, a la riquesa material més  que a la espiritual. No és sorprenent doncs que la gran majoria, per no dir tothom, veiés amb desdeny i indignació aquella gent que vivia d’una manera tant diferent a ells, incomprensible. Vivien pobrament, sense fer un ús “intel·ligent” de la terra. Als seus ulls doncs, la terra era buida, disponible per a ells, per instal·lar-s’hi.

ÀNGELS O DIMONIS?

Segons troballes arqueològiques sembla ser que els primers australians van arribar al continent australià fa uns 60.000 o 70.000 anys enrere des del nord, passant per Nova Guinea, i travessant l’estret de Torres quan el nivell del mar era molt inferior a l’actual. El debat, no obstant, és obert. Hi ha gent que es decanta per un xifra menys escandalosa, 40.00 anys, i estudis recents de genètica  , asseguren que els primers australians van arribar fa uns 30.000 anys. Una altra teoria defensa dues onades migratòries. Una fa uns 60.000 anys, i l’altra fa els 30.000 citats més amunt. Els primers, basats en la troballa del Mungo Man (datat en 56.000-68.000 anys) sembla ser que tenien l’estructura òssia molt més fina que els protagonistes de la segona onada, coneguts com a Homo Robustus,  amb una estructura òssia de tipologia asiàtica. Aquests últims són els considerats com els antecessors directes del Australians Aborígens actuals. Tan sols els habitants originals de Tasmània s’haurien quedat amb la primera onada. Diferint doncs dels habitants australians de la segona onada. Tanmateix, la genètica d’aquest poble, en aquest aspecte no és  comprovable ja que l’última persona totalment aborigen, una dona anomenada Trucanini (de sang pura, s’entén) va morir el 1876.

Sigui quan sigui que els primers australians van posar el primer peu al continent australià, en fa com a mínim 30.000. Tothom hauria de coincidir que 30.00 anys, són molts anys.

La cultura dels pobles aborígens australians, per continuïtat inalterada durant tant de temps, és considerada com la més antiga de la Terra. Tot i l’aïllament relatiu del continent australià, els seus habitants, almenys els pobles de les costes del nord, van estar en contacte amb els pobles veïns. Pescadors de l’Indonèsia principalment. No sembla que aquest contacte fos font de problemes, sinó més aviat pacífic, i de ben segur que els deuria portar a realitzar certs intercanvis culturals.

“Som aquí des del principi” (The Dreaming or The Dreamtime)

Segons la cosmogonia aborigen, al principi tan sols hi havia  una basta estesa de terra plana. Fou aleshores que van emergir des del sòl, els ancestres del somni. Van començar un llarg periple de creació sota i sobre la Terra, deixant les seves empremtes en forma de paisatge, animals, persones i fenòmens naturals abans de retornar a la Terra o al cel.

El Dreamtime, o Temps del Somni, no és un concepte cronològic com ho pot ser la Bíblia, sinó que es tracta d’un lligam permanent i indissociable entre el passat i el futur. Designa alhora les criatures ancestrals que han recorregut el continent, modelant el paisatge, els minerals, la fauna, la flora, i els homes; així com també les recitacions mítiques que descriuen les traces que tots aquests elements i éssers han deixat i que encara deixen en el seu pas.

Tota espècie i fenomen natural està directament associada a un Heroi de la mitologia del Temps del Somni. Aquests esperits que s’encarnen en les coses i en els éssers humans, són els seus ancestres i defineixen la seva personalitat. Aquest concepte es coneix amb el nom de Tòtem. Cada persona té doncs un tòtem associat, que és l’ancestre del que prové i que comparteix normalment amb algun animal, mineral, o fenomen natural. Es la responsabilitat de cada persona vetllar per la subsistència del seu tòtem, i que alhora l’ajudarà a subsistir a ell. Tenen doncs, la responsabilitat de vetllar pel seu símil, pels seus ancestres, pel seu passat i futur. Tots aquests elements estan íntimament relacionats entre sí i de manera indissociable. Si traiem l’accés, i la possibilitat de vetllar per als seus tòtems, com ara algun indret sagrat, o animal… L’engranatge del Dreamtime es trenca. Uns no poden subsistir sense els altres.

Cada persona aborigen, com a descendent d’un ancestre, posseeix doncs un lligam espiritual amb un territori i amb indrets particulars que són també sagrats. Aquest lligam, inalienable i intransferible a un altre lloc,  li confereix la seva qualitat de guardià del Temps del Somni. És doncs guardià dels indrets i de tots els seus elements relacionats així com també dels itineraris mítics que hi ha associats i que celebra mitjançant rituals. Aquests itineraris es transmeten amb la dansa, els cants i la pintura. Cada grup respecta el territori dels seus veïns, i no hi penetra sense autorització. L’espai no està definit per fronteres com les entenem, sinó pels itineraris, franquejables tant sols per aquells que en coneixen la mitologia, i que poden cantar i ballar al seu pas tot allò que ha de ser cantat i ballat.

Aquest sistema va mantenir durant  milers i milers d’anys  els múltiples pobles aborígens australians en equilibri i convivència pacífica. Ningú buscava res a casa dels veïns, simplement perquè no se’ls hi havia perdut res. Casa dels demés no era casa seva, i bé sabien que per sobreviure i viure plàcidament tant sols havien de vetllar per allò que els pertanyia i no pas per les coses dels demés.

Qui són i què volen aquesta gent?

No és d’estranyar que l’impacte inicial causat pels colons fos font de gran desconcert i confusió per als aborígens australians. 30.000 anys, almenys, de Dreamtime en equilibri, inalterable i inalterat es va veure de cop i volta sacsejat per l’arribada d’uns éssers estranys, que venien en embarcacions des del mar. Són fantasmes? Àngels o dimonis? Éssers de pell blanca amb indumentària estrafolària. Venen per bé, o venen per fer mal? Quin són? D’on venen? Què volen? De ben segur, que aquestes són algunes de les preguntes que es deurien formular al presenciar l’arribada dels colons al continent australià, i la posterior instal·lació.

Els Eora no estaven preparats pels successos que havien d’ocórrer a casa seva a partir d’aquell 20 d’Agost del 1770. Eren completament vulnerables, ja que no sabien al que s’estaven enfrontant. La pell clara dels colons confonia els indígenes, i els feia pensar en els cossos dels morts que perden la coloració amb els dies. Això els va fer pensar que podia bé tractar-se d’esperits de difunts que venien amb una missió. Se’ls havia de rebre doncs com cal per mantenir el cicle, per evitar problemes.

Advertisements