Prop de Wilmington, d'hora al matí

 

Deuria tenir 8 anys quan la Dominique, la meva germana mitjana, va demanar com a regal d’aniversari una guia d’Austràlia. Recordo molt bé l’impacte que em va causar. No la miràvem com qui busca informació pràctica per marxar de viatge, érem de lluny massa petites per a això; per a nosaltres era una manera de somniar.

Entre un munt de fotografies d’indrets de bellesa incomparable, n’hi havia una d’uns nens aborígens posant amb la seva professora. Ells, mig nus i pintats de manera tradicional. Ella, vestida a la manera occidental, amb aspecte anglosaxó. Tots ells australians. No en sabia res, d’aborígens australians aleshores, però aquella imatge em va impactar de valent. Va ser el primer tast, la primera vegada que pensava en la mescla cultural existent a Austràlia. Si als aborígens australians i als europeus britànics se’ls afegeix els australians procedents de: l’Europa escandinava, de l’Europa mediterrània, de l’Àsia, de Sud-Amèrica, de l’Orient Mitjà, de l’Àfrica… (la llista és llarga), tenim una societat d’una gran riquesa, o almenys amb un gran potencial, però complexa. Com conviuen tots aquests pobles? Com viu la situació el poble originari d’aquesta terra? Amb els anys he anat alimentant l’interès i les ganes de conèixer millor aquest país i la seva gent.

La imatge que se sol tenir d’Austràlia és de sol, platja, surf i Outback. I el paper dels aborígens en tot plegat? “O, i tant!! Ehm…… Uluru!”

Les ganes d’anar a Austràlia  em va durar molts anys i vaig buscar molta informació, i la meva impressió era sempre que el que se sap dels aborígens o el que se’n dóna a conèixer no deixa de ser una imatge estereotipada de la realitat. Segurament el responsable d’aquesta imatge és el Govern Australià, així com la responsable de la desinformació del Català a Catalunya és segurament aquesta última.

D’una banda es diu dels aborígens que tenen una cultura mil·lenària basada en el Dreamtime, toquen el didgeridoo, fan anar el boomerang, mengen cangur, es pinten el cos i pinten amb punts de colors quadres abstractes molt bonics que es venen molt bé i que fins i tot es poden trobar en museus d’art contemporani de renom. També canten i ballen “d’aixòs.. corroborees”. I és clar, se senten molt units a la seva terra. I jo que dic, molt bé. Per tant, si un aborigen no balla corroborees, o no manté viva la cultura del Dreamtime, o en desconeix tots els detalls, etc, etc, no és un aborigen??

Bona part de la gent que viatja a Austràlia no té temps d’endinsar-se en la realitat social del continent i per tant només s’endú impressions, imatges; amb la consequent manca d’informacó del que s’està presenciant. Sovint la població aborigen que el turista europeu veu és a Alice Springs, al Northern Territory i la imatge no és precisament engrescadora. La majoria semblen indigents que deambulen, i que sovint van beguts. Els qui viatgen sobretot per la costa est majoritàriament sempre comenten que quasi no n’han vist, que quasi no en queden, d’aborígens, o els qui en veuen coincideixen amb la visió dels indigents beguts i tota la pesca. D’acord, n’hi ha que van beguts i no s’integren en la societat australiana, però per què??

La societat aborigen, la seva història, les relacions inter-familiars, l’actualitat d’aquesta gent… és en efecte molt complicat i difícil d’entendre per a la majoria de nosaltres que vivim amb una realitat tant diferent.

Jo no en vaig tenir prou d’acceptar que les coses són així, complicades i “no t’hi fiquis, que no és assumpte teu”. La necessitat d’entendre aquest país tant ric i complexe em van portar a viatjar a l’interior del continent i a instal·lar-m’hi per compartir la rutina amb la població local, els whitefellas i els black fellas. Ara que per a mi Austràlia ja no significa una terra llunyana i inaccessible sinó que és sinònim de racons familiars i de persones que viuen el dia dia com tu i jo, et convido a seguir aquest blog per conèixer més de prop i fora d’esteriotips aquest continent insòlit.

 

Anuncis